Intercanvi a batxillerat. Karlsruhe

El 27 de gener un grup de 25 alumnes de 1r de batxillerat del nostre institut, acompanyats per dues professores del centre, vam agafar un vol direcció a la ciutat alemanya de Karlsruhe. Allà ens esperaven set dies de noves experiències acompanyats per un grup d’alumnes del Friedrich List Schule i d’alguns dels seus professors i professores. Val a dir que l’únic fred que vam rebre va ser el climàtic, ja que tots ells van ser amb nosaltres molt cordinals i amables. Vam tenir l’oportunitat de veure com funciona un institut a Alemanya (quina envenja!) i de desfer alguns dels tòpics que a vegades des d’aquí podem tenir de la gent d’allà.

Vam conèixer Baden-Baden, Stuttgart, Estrasburg i alguns, fins i tot, Heidelberg. Constatàrem com de difícil és la llengua alemanya, però també com d’amables són els seus parlants. Vam menjar salsitxes (no només frankfurts!), beguérem cervesa i descobrírem nous plats dels que mai no n’havíem sentit a parlar. El fet d’allotjar-nos amb famílies, en comptes d’estar-nos en un hotel, ens va permetre conèixer un bocinet més proper del que és la vida quotidiana dels nostres veïns del nord. Quan vam agafar l’avió de tornada ho vam fer amb certa tristesa, però amb l’alegria de saber que en poques setmanes tornaríem a retrobar-nos.

I així va ser. El 9 de març els nostres amics alemanys feien cap a casa nostra i vam intentar que se sentissin tan a gust com nosaltres ens vàrem sentir allà. Per celebrar la seva arribada els pares dels nostres alumnes van organitzar una botifarrada al pati de les Moreres i un grup de timbalers del poble els va donar la benvinguda. Vam passejar per Barcelona, per Tarragona i alguns, fins i tot, per Sitges. I sobre tot els vam fer gaudir del mar, de la platja i del sol. I, evidentment, de les nostres habilitats culinàries i “socials”.

Finalment, el dia 3 de març, ara sí definitivament, ens vam separar dels nostres amics alemanys. Ells varen tornar a Karlsruhe esperem que amb un bon record de casa nostra. Tant, com el que tenim nosaltres de casa seva. Potser no tots es varen entendre tan bé com haguessin volgut, però de ben segur que l’experiència ha valgut la pena.

So long, Karlsruhe!

Esther Farriols